RESUM
La funció que la societat atorga al periodisme és la de ser els ulls i les orelles de la ciutadania i explicar-nos què ha passat en un lloc on no érem. De vegades, però, el que ens trobem és que la realitat canvia segons el mitjà que ens l’expliqui. Què podem fer els ciutadans davant d’això?
DESENVOLUPAMENT
1. Objectivitat i subjectivitat
D’un periodista n’hem d’esperar que ens expliqui allò que ha passat a partir de dues premisses: 1) la màxima objectivitat (la capacitat de percebre les coses del món tal com són) i 2) la màxima honradesa (amb la millor intenció i sense enganyar voluntàriament). I això ha de ser així per tal que nosaltres després ens formem la nostra pròpia opinió.
És impossible ser absolutament objectiu perquè som persones (subjectes), però això no ha de ser excusa per a no ser-ho tant com es pugui. És una cosa molt òbvia, però no ho sembla tant quan mirem titulars com aquest:
El titular no compleix algunes de les premisses periodístiques més bàsiques com són no implicar-se en la notícia o respectar la presumpció d’innocència d’un acusat (un dret que tenim tots els ciutadans fins que un judici no demostri el contrari). És molt fàcil (massa) fer demagògia amb un tema com la pornografia infantil i intentar incitar els instints més bàsics dels lectors de desig de justícia i venjança. Però és que els periodistes haurien de tenir molt clar que ells no són els encarregats de jutjar detinguts perquè la societat ja té uns altres especialistes encarregats d’aquesta feina.
En un diari hi ha lloc per a l’opinió, per descomptat, però per això hi ha espais propis de l’opinió, per separar el que són fets i el que són interpretacions. Si hi ha seccions d’opinió és perquè no hi hauria d’haver opinió a les altres seccions.
2. Activitat: Res és veritat ni mentida?
A) De realitat només n’hi ha una i les coses passen com passen. Això és, almenys, el que ens indica el sentit comú. Però de vegades, quan la realitat la percebem a través d’un mitjà, resulten coses com aquesta:
Què va passar realment? La manifestació va ser un èxit o no?
-Quin mitja diríeu que és més objectiu? Per què?
– Classifiqueu els 5 mitjans segons creieu que estan més a favor o menys d’aquesta manifestació.
3. Com puc saber què ha passat realment?
B) Les notícies de l’activitat anterior posen de manifest dues coses. La primera, la subjectivitat ja comentada, tan poc professional. I en segon lloc, ens planteja la resposta a la gran pregunta: com podem realment estar ben informats? Què podem fer si volem intentar saber què va passar realment?
4. La fina (fina?) línia entre ser víctima o ser botxí
Els matisos del vocabulari són una potent arma al servei de la subjectivitat i la ideologia. De vegades sembla que només és un subtil salt el que hi ha entre agredir o defensar-se, entre ser passiu o ser prudent. Alguns exemples per il·lustrar-ho:
5. Activitat: comparació de noticiaris
C) Als webs de les cadenes de televisió hi trobareu penjades les notícies més recents en format vídeo. Busqueu una mateixa notícia en dues cadenes diferents i compareu-les. Quina diríeu que és més objectiva?
ALGUNS ACLARIMENTS
(activitat A) L’anterior presentació pot passar-se per a comentar-la o pot fer-se també com a activitat i fer que ordenin les notícies (impreses és més fàcil) entre les que els semblen objectives (si n’hi ha alguna) i les qui no, i d’entre les subjectives ordenar-les segons cap a quin costat els sembla que s’inclinen. Evidentment allò important no és el resultat final, sinó adonar-se que si la informació fos objectiva aquesta classificació no tindria sentit.
(activitat C) És un exercici summament enriquidor a l’aula l’anàlisi comparativa d’alguns dels informatius que, en un mateix dia i a una mateixa hora, s’emeten per les diverses cadenes de televisió. Permet extreure interessants conclusions, tant des del punt de vista ideològic com lingüístic.
Per si els necessiteu, en els vídeos següents hi ha una mateixa notícia donada per dos mitjans diferents el mateix dia a la mateixa hora. Van molt bé per comparar, però parlen d’un tema que els queda molt llunyà als alumnes. Demaneu-los que els observin amb atenció els cops que calgui i que en comentin totes les diferències que hi veuen en quant a enfocament, qui hi surt, qui no hi surt, temps dedicat, interpretació del presentador, etc.:
MÉS MATERIAL
Un altre exemple d’una mateixa realitat i diferents interpretacions i matisos semàntics:
Un llibre molt interessant sobre la subjectivitat i la manipulació informativa: Pascual Serrano, Desinformación, Ed Península, 2009
Un acudit de El roto del dia 25 de novembre de 2010:
Per a una ciutadania crítica és un material creat per Xavier Breil per a AulaMèdia,
sota llicència de Creative Commons.
