RESUM

Els videojocs són sovint motiu de controvèrsia: molts infants i adolescents els adoren; alguns pares, mares i mestres els detesten. Però podem tenir (i proposar) una visió diferent: una mirada crítica sobre el seu contingut. Igual que un relat de ficció, els videojocs poden transmetre valors i ideologia, i per tant són susceptibles d’una anàlisi crítica. En aquest cas ens centrem en un dels tipus de videojocs mes populars: els bèl·lics.

DESENVOLUPAMENT

1. Activitat: September 12th

Igual que passa en una sèrie, una novel·la o una pel·lícula, en alguns videojocs hi ha bons i dolents, uns que guanyen i uns que perden, una manera d’arreglar els conflictes, etc., i per tant també hi ha una ideologia al darrere, és a dir, una manera d’entendre el món. Això és especialment cert en molts videojocs bèl·lics.

Aquest és un videojoc creat per reflexionar al voltant dels conflictes armats i la violència en general i imaginar com ens sentiríem si en forméssim part, en qualsevol dels dos bàndols. La introducció del joc el planteja com un model que pots utilitzar per explorar alguns aspectes de la Guerra al terror (es refereix a la campanya militar que van iniciar els EUA per a combatre els autors de l’11-s).

Cliqueu a la imatge per a jugar:

A) Un cop hagueu jugat, us proposem un primer bloc de preguntes a títol individual:

Has disparat? Per què?
Què passa quan mates civils?
Com et sentiries tu si matessin un familiar teu? Creus que la ràbia podria fer-te actuar d’una manera irracional i fer coses que no faries normalment?
Creus que a les guerres passa com al joc, que són inevitables les víctimes civils? Quina opinió deuen tenir de tu aquests civils? Veuen qui els està disparant?
T’ha costat tenir l’arma a la mà i no disparar? Per què? Quina sensació sents tenint a les mans el poder de “matar gent”? Creus que a la realitat deu passar el mateix?
En el joc hi ha uns personatges qualificats de “terroristes”; com qualificaries el teu paper en el joc? Diries que ets un assassí o terrorista?

En algun moment del joc justifica perquè qualifica algunes persones com a terroristes? O explica quina diferència hi ha entre el que hagin fet els “terroristes” i el que fem nosaltres quan juguem?
Creus que es pot distingir un terrorista per la manera com va vestit? La gent que porta turbant és necessàriament terrorista?
Segons el joc, si mates un terrorista els seus amics i familiars es converteixen en terroristes. Creus que a la realitat també deu ser així?
El joc ha aconseguit el seu objectiu, fer-te reflexionar?

2. Anàlisi crítica dels jocs de guerra

B) Segur que coneixeu algun videojoc bèl·lic o algun company que hi juga sovint. Trieu-ne un de concret i responeu les preguntes que teniu a sota:

Pots escollir el bàndol en el qual lluitar o en el joc ja et ve determinat qui són els “bons” i qui els “dolents”?
Els bons acostumen a ser d’alguns països en concret o és indiferent? Creus que això pot fer que la gent que hi juga acabi sentint més simpatia cap aquests països en la realitat?
I els dolents? Com es deu sentir la gent dels països que sempre surten com a dolents quan veuen aquests jocs?
Quan entres en batalla, et planteges en algun moment si els enemics a qui vas a matar s’ho mereixen? Fins a quin punt creus que en una guerra real passa el mateix? Enumera tres diferències que creus que hi ha entre el joc i una guerra real.
Els soldats del joc poden ficar-se dins alguna altra categoria que no sigui “bons” o “dolents”? Creus que a la vida real es pot classificar així les persones que coneixes? En cas de ser així, a quin grup et posaries tu? I a quin grup es deu posar la resta de gent?
Hi ha algun moment en el joc en què es qüestioni la teva actuació o la dels del teu bàndol?
Creus que jugar a aquest tipus de joc et pot tornar més insensible a la violència real?
Creus que alguns videojocs tenen plantejaments racistes, masclistes o discriminatoris de qualsevol altre mena?

3. És cert que els videojocs poden alterar conductes?

C) De tant en tant apareix alguna notícia que presenta l’autor d’algun fet violent com a addicte a tal o qual videojoc violent. Quina influència real pot haver tingut jugar a aquell videojoc amb que hagi acabat cometent el crim? Aquesta és una qüestió polèmica sobre la qual no hi acaba d’haver un acord entre els experts. Com ho veieu vosaltres?

Si voleu, aquí teniu algunes fonts per a investigar:

Els videojocs agressius i la violència del jovent

Violència tolerable?

Amnistia Internacional denuncia la proliferació de jocs que fomenten la violència contra les dones

Provocan los videojuegos gente violenta?

Defensa del videojuego y el juego

ALGUNS COMENTARIS

(Introducció) Fa temps que els videojocs van deixar de ser simples jocs de “matar marcianets” i actualment són un món molt diferent al de fa 10 o 15 anys. No nomes han evolucionat en les prestacions tecnològiques sinó també en els seus plantejaments sinó en les estructures internes, i per això alguns videojocs actuals poden tenir una utilitat educativa indubtable a l’hora de treballar coses com la simulació de realitats, plantejament d’hipòtesis i estratègies o l’aprenentatge per prova-error. Algunes de les noves característiques més significatives són:

No hi ha una única via de resolució: el jugador pot arribar al mateix objectiu de múltiples maneres.
De vegades no hi ha un únic objectiu final sinó múltiples, o fins i tot pot no haver-hi un final clar.
Sovint requereixen l’elaboració d’estratègies a mig i llarg termini i cal tenir en compte multitud de variants per a elaborar-les.
Sovint possibiliten o fins i tot requereixen la col·laboració d’altres jugadors: cal que els jugadors s’organitzin, es reparteixin tasques… I, així, podem trobar un nen de 12 anys comandant tot un equip.

D’entrada, portar els videojocs a l’aula pot ser una bona eina per a treballar el currículum de diferents matèries. Per exemple, en el primer dels tres videojocs anteriors, cal primer entendre la lògica econòmica i social de l’època històrica escollida si es vol aconseguir fer progressar materialment i territorial el seu poble; i després decidir o aprendre a base de prova-error quina és la millor estratègia: pot agafar el primer batalló que tingui i sortir a barallar-se amb el primer que trobi, pot quedar-se a la seva terra i fer-la prosperar i tenir l’exèrcit només per defensar-se, pot anar per tot el territori investigant què fan els altres pobles i imitar-ne les decisions, pot establir aliances amb els pobles veïns, pot experimentar noves formes d’organització… Per tant, pot ser útil en àmbits com les ciències socials, els valors o la tecnologia.

Però, a banda del treball curricular, portar un videojoc a l’aula serà sobretot l’oportunitat d’una pràctica gens habitual i per això encara més interessant: portar una mirada crítica sobre una realitat que omple el temps diari de molts dels nostres alumnes i sobre la qual no acostuma a haver-hi cap altra mirada que la del jugador/a que es deixa portar per la dinàmica del joc sense pensar que, a part de divertir-lo, també pot estar influint sobre la seva manera de veure el món. I entendre que divertir-se “jugant a ser dolent” no té per què estar renyit amb tenir una visió crítica i intel·ligent de les coses.

(activitat C) Per a generar el debat podem utilitzar algunes preguntes:

Creieu que, per exemple, jugar a jocs de carreres pot fer que a la carretera conduïm de manera temerària o que jugar a jocs violents fer-nos ser més violents?
O és que justament la gent que tria els jocs violents és la més violenta de per si?
O potser el que fa no és posar-nos més violents sinó més insensibles i tolerants a la violència?
Si acceptem que de vegades algú pot imitar conductes violentes d’un videojoc… Per què no passa sempre amb tothom, per què amb uns sí i d’altres no?
Creieu que hi ha un límit saludable d’hores davant els videojocs?
Creieu que en alguns moments o per a algunes persones els videojocs poden funcionar com una fugida de la realitat?

MÉS MATERIAL

Els jocs seriosos (serious games) són una alternativa per utilitzar els videojocs a l’aula. Es tracta de jocs dissenyats especialment amb una finalitat educativa o de conscienciació (com el que hem vist anteriorment, September 12th) que ja porten la reflexió implícita i sovint estan encarregats per institucions, ong, etc., que els utilitzen com una manera atractiva i entretinguda de sensibilitzar el públic més jove. Alguns exemples:Juga amb la igualtat Juga amb la diversitat | Les Tres Bessones The cost of life Mans Unides – Un Joc perillós El Joc d’en Doll …

Aquí hi teniu un blog d’un docent sobre videojocs i aprenentatge

I un article sobre com els videojocs poden ser útils per tractar l’atenció a la diversitat a l’aula.

Un article sobre la ideologia que hi ha al darrere dels videojocs bèl·lics.

Un llibre sobre sexisme i videojocs.

Un estudi (en anglès) que nega la influència entre els videojocs i la violència real

Una notícia sobre un videojoc polèmic; una app en què el jugador juga a bombardejar Gaza, aparegut durant les setmanes de 2014 en què Israel ha estat bombardejant la franja de Gaza amb milers de morts: Bomb Gaza

Per a una ciutadania crítica és un material creat per Xavier Breil per a AulaMèdia,
sota llicència de Creative Commons.