13. La imitació dels mitjans – Una ciutadania crítica

RESUM

Fins a quin punt el que veiem als mitjans pot influir la nostra conducta? Les notícies violentes poden provocar que algú les imiti? Fins a quin punt les notícies poden mobilitzar els ciutadans en una determinada causa? I els relats de ficció, també influeixen? Imitem els personatges de les sèries i les pel·lícules? Cal evitar donar certes notícies per evitar conseqüències negatives o el benefici col·lectiu en cap cas pot ser una excusa per a censurar les notícies?

DESENVOLUPAMENT

1. L’efecte d’imitació

Sabíeu que hi ha algunes informacions que els mitjans oculten perquè poden fomentar que la gent les imiti? Per exemple els suïcidis, una important causa de mort no natural de la qual mai es parla als mitjans. És el que s’anomena efecte d’imitació o de crida de les notícies publicades als mitjans. La idea és que, si en veuen exemples a les notícies, certes persones amb tendència a tenir conductes violentes o criminals poden sentir-se atretes o més legitimades per a portar-les a terme. I per això els mitjans ignoren aquesta realitat, per no contribuir a augmentar-la.

És clar que aleshores podríem preguntar-nos que si és pel bé de la societat, perquè no s’imitin mals exemples, perquè no s’amaguen també la multitud d’actituds violentes o esperpèntiques que sí que s’ensenyen a tothora?

2. Funciona l’efecte d’imitació?

Abans d’entrar a veure dos casos concrets que ens donaran més arguments, partirem de les experiències prèvies de cadascú per a plantejar un debat general sobre l’efecte d’imitació partint de dues preguntes:

a) Creieu que veure un fet al telenotícies pot generar que s’imiti? En coneixeu casos? Creieu, més concretament, que us pot afectar a cadascú de vosaltres?

b) Determineu fins a quin punt creieu que pot variar o no la conducta de les persones i de quina manera, el fet de veure les notícies següents:

a. “Aquest any han mort 300 joves motoristes a la carretera”

b. “Una baralla entre bandes acaba amb un mort”

c. “S’ha estrenat la nova pel·lícula de tal actor i és molt bona”

d. “10.000 joves fan voluntariat per ajudar gent que ho necessita”

3. Un exemple de mobilització col·lectiva:
el cas Prestige

Al 2002 es va produir la mobilització de voluntariat més gran que es recorda a l’Estat espanyol. Per què es va produir? Quina influència hi van tenir els mitjans? Recordem breument el cas.

El novembre de 2002 un petroler anomenat Prestige va partir-se en dos davant la costa gallega. El govern d’aleshores va voler minimitzar el fet i va dir que el vaixell es trobava a 40 milles de distància (quan en realitat eren 3), que el vessament de petroli no suposaria cap problema i que no hi havia cap risc de marea negra. Però van començar a aparèixer veus contràries: els veïns del poble veien el vaixell ben a prop i ho denunciaven i molts científics i universitats alertaven d’una catàstrofe de gran magnitud.

Alguns mitjans (especialment aquells contraris al govern) van decidir donar molta cobertura al succés, a treure’l constantment a portada i a utilitzar paraules com “marea negra, catàstrofe ecològica” i a donar veu a gent de la zona que reclamava ajuda, com el col·lectiu Nunca mais. Fos per interès mediambiental sincer, fos per interessos polítics, aquests mitjans van donar una repercussió com mai abans havien donat a un desastre ecològic. Davant el que llegien als diaris i veien a la televisió, molta gent de tot l’Estat i també d’altres llocs d’Europa van anar com a voluntaris a la zona per netejar-la, en una mobilització sense precedents. Mai abans hi havia hagut tanta atenció a un desastre natural ni mai abans hi havia hagut una mobilització de voluntariat com aquella.

4. Un exemple de conductes criminals:
la violència masclista

Un cas en què està estudiat l’efecte d’imitació és el de la violència masclista. Hi ha, per exemple, un estudi que diu que la meitat de les morts que hi ha per violència masclista es produeixen tres dies després d’haver sortit a la televisió una notícia similar, tot i que el mateix estudi conté opinions d’experts que afirmen que tampoc es pot establir una relació directa i que l’efecte d’imitació pot afectar només a persones que ja pensaven en l’agressió. Aquí en teniu la notícia:

A conseqüència d’aquest estudi el govern espanyol es planteja una iniciativa inèdita: demanar als mitjans que estiguin uns mesos sense donar notícies d’aquest tipus per veure si es redueixen els casos:

5. La comissió d’experts

Us agradaria tenir el poder d’elaborar una llei? L’activitat consisteix a fer un joc de rol: imagineu que sou un grup d’experts contractats per un govern per a fer una llei sobre els mitjans de comunicació per evitar l’efecte imitació. La llei (tal com passa sovint amb lleis importants) es coneixerà amb el vostre nom. És clar, però, que una llei no es pot elaborar sense coneixement de causa, primer cal investigar i reflexionar.

1. Per ajudar-vos en la reflexió teniu sobre la taula els dos casos que hem vist, altres casos que pugueu trobar per Internet i unes quantes preguntes:

L’efecte d’imitació funciona sempre, mai o en alguns casos?
Funciona igual per a les notícies positives que per a les negatives?
Quin tipus de notícia s’hauria d’intentar impedir i quin tipus no?
S’haurien d’imposar certes restriccions a les notícies en horari infantil, tal com passa amb les pel·lícules (per evitar casos com aquest)
Sabem que normalment les notícies amb violència, morts, etc. donen més audiència als telenotícies que d’altres més “bones”. Caldria obligar els mitjans a donar més importància a certes notícies que poden generar un efecte d’imitació positiu per a la societat (ecologia, solidaritat, etc.) tot i que tinguin menys audiència o cal deixar que publiquin els que els sembli?

2. Cal que redacteu un text breu de la llei però tenint present que els textos de les lleis han de ser el màxim de clars i exhaustius possibles (cal que qualsevol implicat tingui clar què s’ha de fer i què no).

6. I què passa amb la ficció?

Fins ara hem parlat de l’efecte d’imitació de fets reals a les notícies, però… i quan parlem de relats de ficció (pel·lícules, telesèries o videojocs), la imitació funciona igual o és diferent? El debat girarà entorn aquesta qüestió, que pot ser més propera als alumnes. Algunes possibles preguntes per vertebrar-lo podrien ser:

Creieu que imiteu, heu imitat mai o coneixeu algú que imiti personatges de ficció (maneres de vestir, de pensar, de comportar-se…) d’alguna pel·lícula o sèrie?

Per què creieu que a unes persones els afecta veure tal pel·lícula o jugar a tal videojoc (i poden arribar a fer bogeries com intentar volar com Superman) i a d’altres no? És una qüestió mental? És una qüestió d’edat? És una qüestió d’educació?