RESUM
La nostra és, per dir-ho així, la societat més audiovisual de tota la història: en el món del nostre alumnat les imatges de les múltiples pantalles ho envaeixen tot i repeteixen insistentment models amb què els nois i noies es comparen més o menys voluntàriament. Per això sembla imprescindible per a qualsevol saber com estan construïdes aquestes imatges.
DESENVOLUPAMENT
1. Amb què ens comparem?
Una bona part de la nostra autoestima depèn de la nostra autoimatge, és a dir, de com ens veiem a nosaltres mateixos, com ens considerem. I la nostra autoimatge depèn bàsicament de la comparació amb el que considerem “normal” o “mitjà” en el món que ens envolta.
Sóc alt o baix? Tinc bones o males notes? Tinc molts diners o pocs? La resposta a aquestes preguntes no és absoluta (única i sempre la mateixa) sinó que depèn totalment de amb què ens comparem, d’allò que és “normal” al nostre entorn. Amb 1,80 metres d’alçada puc ser “normal” a Catalunya, baix a Suècia i alt al Japó. Amb la mateixa moto scooter puc ser “el rei” en una escola d’un barri on ningú té moto o un “pringat” en una escola d’un barri on a tothom li regalen la millor moto pel seu aniversari. La moto és la mateixa, no ha variat: el que ha variat és la meva concepció sobre el fet de tenir aquesta moto.
Exactament el mateix passa amb preguntes com: sóc fort o feble? Sóc guapo o lleig? Tinc els pits grans o petits? Estic gras o prim? Tinc èxit “lligant” o no? El fet de sentir-nos millor o pitjor depèn en bona part de amb què ens comparem.
2. Com es construeix la imatge amb què ens comparem?
El vídeo següent ensenya tot el procés de construcció de la imatge que surt en una tanca publicitària i que en realitat és una imatge construïda a base de perruqueria, maquillatge, efectes d’il·luminació, efectes especials i manipulació digital.
El mateix passa amb les fotografies d’objectes, per exemple en un anunci de cervesa:
3. Els retocs fotogràfics
El retoc fotogràfic no és un fenomen ni nou ni exclusiu de la publicitat, sinó que ha estat utilitzat de moltes maneres i amb finalitats diverses al llarg del segle XX en els mitjans de comunicació. En aquesta presentació n’hi ha uns quants exemples:
4. Ets capaç de detectar els retocs?
A) Mireu les imatges següents. Algunes estan retocades digitalment i d’altres no. Sabríeu distingir-les?
ALGUNS ACLARIMENTS
(apartat 3) Notes per a les diapositives:
3: (del vídeo vist anteriorment) Comparació de l’aspecte de la noia al principi i de la imatge a la tanca publicitària al final.
5-6: un dels primers casos coneguts a la història de trucatge fotogràfic, conegut com Les fades de Cottingley. Suposadament eren fotos d’unes fades diminutes que aquestes noies es van trobar en un bosc.
7: un altre cas antic, que en aquest cas simplement va servir per fer una postal d’una festa d’uns suposats melons gegants.
8: el conegut retrat d’A. Lincoln en què sembla ser que el cos no és seu sinó agafat d’un altre retrat d’algú anònim, tal com es veu a la foto del costat.
10-14: aquestes són fotos manipulades per aparèixer en llibres d’història oficials a la antiga Unió Soviètica, a l’època d’Stalin. Estan manipulades per augmentar el fervor popular en un míting o per fer veure que Trotsky no havia participat realment en la revolució. Hi ha bibliografia abundantsobre el tema.
15: similar a les anteriors, en aquest cas del règim xinès de Mao, que fa desaparèixer un personatge de la foto “oficial”
16: sembla que Mussolini no aconseguia aguantar quiet el cavall per al retrat i el van haver d’ajudar.
17-18: la coneguda trobada de Hitler i Franco a Hendaia; en la primera foto Franco va sortir amb els ulls tancats i es va haver d’arreglar la foto per sortir als diaris; a la segona sembla ser que a causa d’un retard no es va poder fer la foto a l’estació tal com estava previst, però cap problema (no deixeu que la realitat us espatlli una foto)
19: aquesta és una imatge que va donar la volta al món durant la primera guerra del Golf pèrsic. Suposadament era la prova que Sadam Hussein havia rebentat els pous de petroli i això havia causat una catàstrofe ambiental. Després es va descobrir que l’ocell que sortia a la foto només habita en zones molt fredes i que era impossible que estigués a Iraq ni Kuwait i finalment es va descobrir que la foto havia estat treta d’una catàstrofe ambiental d’un altre zona i d’uns anys abans.
21-22: una portada d’una revista sensacionalista en què suposadament l’actriu va tenir un atac de falta de sucre i van sentir el marit que li cridava que intentés aguantar… En realitat, tal com es veu a la foto següent, simplement l’ajudaven a aixecar-se.
23-24: un titular d’un diari en línia en què suposadament havien enganxat el futbolista francès fumant a l’hotel de concentració durant el mundial. En realitat era un muntatge fet per algú (que, com de costum, mai es va saber qui va ser)
25: Unes arrugetes? Un nas desproporcionat? Unes lluentors inoportunes a la pell? Una ressaca difícil de dissimular? Uns llavis que ni la cirurgia han pogut arreglar? Cap problema! Els programes de retoc digital ho solucionen tot!
26-33: alguns exemples de retocs digitals professionals en personatges famosos i d’altres d’anònims.
34: una política en la realitat i en la foto del cartell electoral (esquerra)
35: una portada d’una revista i a l’esquerra la foto original (real). Fixeu-vos especialment en què els ha passat al braç i la cintura de la noia.
36: un cas similar a l’anterior amb la coneguda actriu Scarlett Johanson, que també pateix un procés miraculós a la cintura.
37-38: en la primera diapositiva tenim l’actriu Keire Knightley en el cartell d’una pel·lícula on feia d’heroïna i a l’esquerra la foto original. Sembla que algú va pensar que una heroïna com cal ha de tenir un pit més gran. Tal com ens explica la notícia, cansada de casos com aquest, l’actriu va decidir prohibir que es falsegessin més fotografies seves.
39: Jamie Lee Curtis és coneguda pel seu rebuig a les manipulacions de la imatge del cos femení. Al 2002 havia de ser la portada de la revista More i va decidir que si volien que sortís a la portada hi sortiria tal com realment és ella (a la dreta) i que, si no, no hi sortia. En paraules seves: “no tinc bones cames, els meus pits estan caiguts, tinc l’estómac flàccid i m’he engreixat: no vull que les dones de 40 anys pensin que jo no tinc aquests problemes”
40: en aquest cas és el president francès qui va rebre l’ajuda del retoc. Un diari (casualment dirigit per, segons sembla, un amic seu) va voler eliminar alguna part que no considerava adequada.
41-42: aquestes són fotografies extretes d’un reportatge d’una coneguda revista espanyola sobre la Brooke Shields, que portava el titular que veiem. Allò excepcional no va ser que retoquessin les fotografies (cosa habitual) sinó que a algú se li van colar algunes de les fotografies originals en lloc de les falsejades, i al reportatge se n’hi podien veure de totes dues, tal com veiem a les diapositives. El més irònic de tot és veure el titular que hi van posar.
43: de vegades el que es falseja no és la fotografia, sinó la mateixa realitat: es fa una fotografia “autèntica” d’una realitat que s’ha “muntat” prèviament.
44-45: el cas de la conegudíssima foto de Robert Capa. No fa gaire que s’ha sabut (tal com diu l’article) que la foto no podia haver estat feta on va dir el fotògraf, sinó en un lloc on no hi havia combat, i que per tant aquella foto que agafava el moment just i precís en què moria un milicià, resulta que en realitat era una actuació muntada.
46-47: aquesta foto va guanyar el premi Fotògraf de vida salvatge de 2009. Suposadament era d’un llop feréstec agafat just en el moment de saltar una tanca per atacar unes ovelles. La realitat sembla, però, que era molt diferent, tot i que el fotògraf ho nega.
(activitat A) Aquí sota teniu les solucions:
MÉS MATERIAL
En aquestes pàgines hi trobareu més informació sobre el tema i més casos de fotografies manipulades aquí, aquí i aquí.
Un reportatge sobre la construcció d’imatges:
http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf
Un parell de demostracions pràctiques de com es fan els efectes:
Alguns exemples de retocs mal fets:
El cas d’una noia holandesa que va simular un viatge de cinc setmanes per Àsia a través d’imatges falses a les xarxes socials:
http://nucli.grupnaciodigital.cat/nucli/cache/pdf/adolescents_noticia_19935.pdf
Per a una ciutadania crítica és un material creat per Xavier Breil per a AulaMèdia,
sota llicència de Creative Commons.